El litoral de Catalunya i el seu futur....

• Costa Brava, Maresme, Garraf i Costa Daurada

• 580 km: del cap Falcó fins al riu Sènia

• El canvi climàtic

• Inundacions i destrosses periòdiques

• Afectacions econòmiques i socials, inclòs humanes

• Increment del nivell del mar

• Reducció de sorra i cabal de rius

• Hàbitats d’espècies en mal estat de conservació

La costa catalana, després dels episodis climàtics que l’estan afectant any a any, cada cop més repetitius, amb inundacions, destrosses, afectacions econòmiques, socials, inclòs humanes, torna a estar en la discussió de la societat i les autoritats, en certs moments amb respostes creuades o contradictòries. Un bon motiu per reprendre la informació d’aquest article de Capital2020 i especialment i com a objectiu........

”Buscar solucions per al curt, mitjà i llarg termini”

El litoral ha estat i continua sent una part essencial del nostre país. Des d'un punt de vista ambiental, social, econòmic, però també cultural i històric.

Disposa d'una àmplia façana marítima (1 km lineal de costa per cada 55 km² de superfície; DTES, 2019a) i els 70 municipis costaners, que abasten el 6,7% del territori, acullen el 43,3% de la població del país.

I concentra una part molt important de la seva activitat econòmica, incloent-hi una gran part de les activitats turístiques.

Configuració del litoral català

La costa de Catalunya s'estén des del cap Falcó (a la part meridional del cap de Cervera), al nord, fins al riu Sénia, al sud. Segueix una orientació general de nord-est cap al sud-oest, i té una longitud de 580 km.

De forma aproximada, els tipus de costa catalana i les seves extensions són els següents:
• Penya-segats: 208 km
• Costa baixa: 52 km
• Platges: 280 km
• Ports i obres marítimes: 40 km

Una situació límit

Ho hem vist i viscut en els darrers anys al voltant del canvi climàtic, en concret amb assonades i destacades tempestats. Alguns exemples......

El nivell del mar a L'Estartit ha pujat pràcticament 10 cm en els darrers 30 anys (SMC, 2021). A la Mediterrània ho està fent a un ritme de 4 mm/any (MedECC, 2020) i en l'àmbit global les projeccions apunten a una pujada de fins a 1 metre de cara a finals de segle.

Només un 20% de la costa disposa de suficient espai d'acomodació per continuar enretirant-se davant de la pujada del nivell del mar.

La previsió més favorable és que l'any 2035 només un 54% de les platges actuals compleixin les condicions d'amplada necessàries per a proveir serveis de lleure i que un 9% estiguin completament erosionades.

El 61% de platges s'han vist afectades per la desaparició de les dunes.

La regeneració de sorra amb mitjans mecànics és insostenible a llarg termini i té uns costos econòmics i ambientals elevats i creixents.

Reducció de cabals dels rius i de les aportacions de sediment a la costa està suposant regressions dels deltes i altres costes sorrenques.

Un 70% de les espècies i un 50% dels hàbitats dels sistemes litorals i marins inclosos a la Directiva Hàbitats estan en mal estat de conservació i només un 17% dels hàbitats presenten un estat favorable (DTES, 2019b).

Visió, directrius, planificació i gestió sostenible del litoral

En el context d'emergència climàtica i ambiental que vivim, cal pensar les millors maneres d'adaptar la costa a la nova realitat biofísica, social i econòmica, convertint els problemes del litoral en noves oportunitats per una transició ecològica.

Aquest és l'objectiu de l'informe, on el CADS, Consell Assessor al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, aborda la gestió integrada de les zones costaneres, amb visió ecosistèmica, i englobant la part terrestre, el front litoral i la part marina més propera.

A partir del context actual, el CADS formula diverses visions sobre el futur del litoral català, per a una gestió integrada de la costa catalana.

La visió d'un litoral sostenible implica necessàriament que l'acció humana estigui circumscrita a la seva capacitat de càrrega, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i considerant les múltiples influències i interaccions ecològiques, socials i econòmiques amb altres territoris.

Per abordar les seves recomanacions, el CADS ha establert un decàleg de directrius per a l'ordenació, la planificació i la gestió del litoral en el marc de la Gestió Integrada de Zones Costaneres (GIZC), que ha fet servir com a marc de referència conceptual i metodològic i que aporta coherència al conjunt d'actuacions proposades.

Baixar PDF- Resum Executiu1 “Un Litoral al Límit”