La festa comença a Berga.........

  • Des d’avui i fins al diumenge 7 de juny

  • La Patum, reuniria als carrers a milers de visitants

  • Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO

  • Festa d'Interès Nacional per la Generalitat

  • Són més de 600 anys d’història

  • Que arranquen amb el toc de tambor a la plaça de Sant Pere

  • Programa complet – BAIXAR PDF AQUÍ-

La Patum, celebració de les festes de l’antiga octava de Corpus, enguany tindrà lloc 2 al 7 de juny de 2026. És la festa més important de Berga, amb més de 600 anys d’història, on el ball i el foc són la part més característica. Els actes principals es duen a terme des del dimecres al diumenge de la setmana del Corpus per places i carrers de Berga. El dimecres i el dissabte hi ha els passacarrers, i el dijous i el diumenge les patums de Lluïment (migdia) i completes (nit) a la plaça de Sant Pere. Les comparses s’encarreguen de l’actuació o el ball de cadascuna de les figures durant la festa de La Patum.

La Patum de Berga, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i Festa d'Interès Nacional per la Generalitat, té més de cinc segles d'història. Encara que l'ambient festiu ja s'inicia el dimecres, vigília de Corpus, la festa s'inaugura oficialment el dijous de Corpus, a la plaça de Sant Pere, amb el toc de tambor que marca el començament de la Patum.

Durant cinc dies la ciutat de Berga es transforma en un escenari on la música, la dansa i el foc són omnipresents.

És la gran festa del foc, en la qual animals mítics i simbòlics ballen i salten a ritme constant, envoltats de música i fum. Les comparses més característiques són les protagonitzades pel Tabal (el timbal), els Turcs i Cavallers, els Diables (portadors de la maça), les Guites (espècie de dracs), l'Àliga, els Nans Vells (capgrossos antics), els Gegants, els Gegants Nous (capgrossos nous) i els Plens (100 diables que representen l'orgia infernal). El Tirabol és una comparsa en la qual participen el Tabal, les Guites i els Gegants.

El divendres després del dia de Corpus té lloc la Patum infantil, en la qual la canalla participa íntegrament en una versió adaptada per a ells. El diumenge és l'últim dia de la celebració, i a la nit la festa es tanca amb la Patum completa.

Orígens

Més de 600 anys d’història: d’obra de teatre medieval a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

L’origen de La Patum cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les processons del Corpus Christi i que estaven destinats a educar, moralitzar i alliçonar el poble per tal que aprofundís en el coneixement de les Sagrades Escriptures. Amb el pas del temps, però, aquests entremesos anaren prenent entitat pròpia i s’anaren popularitzant, més per la seva vessant lúdica que pel seu caràcter alliçonador.

De mica en mica, anaren perdent el seu sentit original i, d’aquestes representacions, en restaren només les parts més festives. La gresca del seguici processional va anar pujant de to, sobretot abans de la sortida de la processó i també un cop finalitzada aquesta.

Això va acabar donant pas a unes mostres festives que acabaren conformant la Bulla o Bullícia del Santíssim Sagrament, nom antic de la festa que fou substituït, al tombant del segle XIX, pel de La Patum.

Aquest fenomen, que tingué lloc a diverses viles i ciutats de Catalunya, es va anar extingint com a conseqüència de les prohibicions promulgades pels poders civil, eclesiàstic i reial, de manera que poques manifestacions sobrevisqueren al Concili de Trento (1563), i fins i tot els entremesos foren tocats de mort per les restrictives disposicions del segle XVIII.

D’entre totes les antigues Bullícies del Santíssim Sagrament que tenien lloc a Catalunya, únicament la ciutat de Berga ha estat capaç de mantenir i conservar-la a través dels segles. És La Patum.

Imatge-portada: Composició redacció Capital2020 - base cartell.
Fonts i Imatges: Lapatum.cat/Ajuntament de Berga/Catalunya.cat/