Un cas inconcebible.......

• De la política mal entesa

• Corina, una líder d’un poble: Veneçuela

• Un president polèmic i atípic: Donald Trump

• Comitè Noruec del Nobel: desconcertat

• La indignació de Noruega i el món

Pocs dies enrere ens sorprenia una notícia que malauradament circulava i podíem veure per imatges de tot el món: María Corina Machado nascuda a Caracas en 1967, oferia, cedia i lliurava, en mans de Trump, el Premi Nobel de la Pau 2025. Aquest guardó li havia sigut atorgat a ella, el 10 de desembre pel Comitè Noruec del Nobel, i el va rebre, en el seu nom, la seva filla Ana Corina Sosa Machado en cerimònia oficial.

El polèmic acte ha despertat indignació en diversos sectors culturals, acadèmics, socials i fins i tot polítics de tot el món. Tot plegat, ens porta a una pila d'interrogants que val la pena fer-se, si volem entendre els nous paradigmes de l'actualitat i com pot afectar el futur del nostre planeta.

Comencem per la que potser la més obvia: a què anomenem pau?, i seguint aquest camí, tot és vàlid per aconseguir aquesta pau? Quina neutralitat i quins valors es transmeten quan una dona que representa la llibertat i la lluita pels drets humans, dona suport moral a un discurs bèl·lic que promou la força per aconseguir objectius baix la premissa “America First”?

I encara que aquesta força fes un petit pas per aconseguir alliberar a un poble, justifica fer servir mètodes que atempten amb els drets d'aquest mateix poble?, la fi justifica les víctimes?

En un moment en que el pensament i el raciocini passen per la IA-Intel·ligència Artificial, en el que els valors estan mediats per discursos de poder, polítics i comercials, creiem molt important reivindicar el pensament crític basat en fets reals i arguments ajustats a la història de la humanitat, de la que caldria aprendre.

No podem deixar de pensar en aquella famosa placa en un dels pavellons del camp d’Auschwitz amb la frase “Qui no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la”, que s’atribueix al filòsof hispanoamericà George Santayana. La memòria històrica ens porta moltes figures bel·ligerants que van arrasar pobles sencers en nom de la pau, i són aquests tristos paisatges de ciment els que ens recorden el fàcil que és tornar al conflicte.

Un fet real és que Donald Trump ha sigut nomenat diverses vegades per polítics afins, però ha sigut Oslo qui ha denegat la seva candidatura. També és cert, que la pau per definició és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra. El discurs de Trump que promou la força per aconseguir un canvi de règim, està molt allunyada de la base del Premi. A més de dir que cap dels conflictes en els quals el president nord-americà ha intervingut han recuperat ni la justícia, ni la llibertat ni la igualtat.

Després d’un acte amb alt contingut simbòlic i el risc de la pèrdua de la neutralitat del “Nobel” per a convertir-ho en un trofeu de campanya, la Fundació Nobel ha emès un comunicat que deixa clar el perquè no és admissible l'entrega del Nobel de la Pau: "Un guardonat no pot compartir el premi amb altres ni transferir-lo un cop anunciat. El Premi Nobel de la Pau tampoc no pot ser revocat. La decisió és definitiva i s'aplica per sempre". La Fundació Nobel ha recalcat que una de “les seves missions principals és salvaguardar la dignitat dels Premis Nobel i la seva administració”. Per aquest motiu, els premis s'atorgaran als que "han aportat el benefici més gran per a la humanitat" i l'organització "específica qui té dret a atorgar cada premi".

Des de Capital2020, no hem escrit mai, temes polítics i menys polítics internacionals, perquè la línia d’articles van en una altra direcció, apartant-nos dels temes i portades del general dels mitjans de comunicació. En aquest cas, que considerem “excepcional”, el tractem i dirigim al fet que es pugui conèixer tot allò que forma la història i actualitat dels Premis Nobel. Us convidem a continuar llegint aquesta cronologia que us donarà llums per respondre una pregunta: En termes de pau i concòrdia, especialment en el marc de conflictes com els d'Ucraïna, Gaza o Veneçuela, quin és veritablement el benefici més gran per a la humanitat? I afegim, són personatges com Donald Trump els representants correctes dels valors i llibertats de la nostra societat?

Cronograma

• 10-octubre-2025: L'opositora veneçolana María Corina Machado ha estat reconeguda amb el Premi Nobel de la Pau 2025, atorgat pel Comitè Noruec del Nobel.
• 10-desembre-2025: Cerimònia al Grand Hotel (Oslo), i sense poder-hi arribar, rep el guardó la seva filla Ana Corina. El Comitè del Nobel la va elogiar com “un dels exemples més extraordinaris de valentia civil a Amèrica Llatina en els últims temps”.
• 11-desembre-2025: Arribada i primera aparició pública de María Corina Machado a Oslo, després de més d’un any a la clandestinitat.
• 3-gener-2026: Segrest o captura de Nicolás Maduro a Caracas i trasllat als Estats Units.
• 15-gener-2026: Corina Machado en una inesperada visita oficial a la Casa Blanca, li lliura al president estatunidenc Donald Trump la medalla del Nobel.
• 16-gener-2026: Trump confirma en un missatge en la seva xarxa Truth Social, que havia rebut el premi de mans de Corina Machado........ "Va ser un gran honor per a mi conèixer-la. És una dona meravellosa que ha passat per moltíssim. María em va lliurar el seu Premi Nobel de la Pau pel treball que he fet. Un gest meravellós de respecte mutu. Gràcies, María!", va escriure el mandatari.

Inicis del Premi Nobel

Quan va morir l'inventor, empresari i home de negocis Alfred Nobel, el seu testament establia que la seva fortuna s'havia de fer servir per recompensar "aquells que, durant l'any anterior, hagin aportat el benefici més gran a la humanitat".

El premi Nobel recompensaria els esforços destacats en els camps en què més va estar involucrat durant la seva vida: física, química, fisiologia o medicina, literatura i pau.

Després de la seva mort, va començar un llarg procés per fer realitat la seva visió i els primers Premis Nobel es van atorgar el 1901.

El 1969 es va establir un nou premi: el Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel.

La seva adhesió va ser una excepció, per celebrar el tricentenari del banc central de Suècia.

Cada any, a l'octubre, es donen a conèixer els nous Premis Nobel i els seus guardonats.

Dades ràpides

• Instituït per Alfred Nobel
• Atorgat per primera vegada el 1901
• 6 categories de premis
• S'anuncia a l'octubre de cada any
• Presentat a la cerimònia de lliurament de premis el 10 de desembre

Qui són i què fan

Alfred Nobel tenia la visió d'un món millor. Creia que les persones són capaces d'ajudar a "millorar la societat a través del coneixement, la ciència i l'humanisme". Per això va crear un premi que recompensaria els descobriments que hagin aportat el benefici més gros a la humanitat. Des del 1901, el Premi Nobel s'ha atorgat en els camps de la física, la química, la fisiologia o la medicina, la literatura i la pau, mentre que el 1968 es va afegir un premi commemoratiu en ciències econòmiques.

Les bases econòmiques del Premi Nobel es van establir el 1895, quan Alfred Nobel va signar el seu darrer testament i va deixar gran part de la seva riquesa a la creació d'un premi i a la posterior Fundació Nobel. L'entitat té la missió de gestionar la seva fortuna i la responsabilitat última de complir les intencions del testament de Nobel. D'acord amb les instruccions que Nobel va deixar, diverses institucions independents han elegit guardonats amb el Premi Nobel en cada categoria durant més d'un segle.

Avui dia, també hi ha diverses organitzacions i activitats que s'han desenvolupat per inspirar generacions i difondre el coneixement sobre el Premi Nobel a través d'esdeveniments, exposicions, esforços educatius i divulgació digital.

Els fets

• Fundada: 29 de juny de 1900
• Premiats amb el Premi Nobel: 1.026
• Categories de premis: 6

La Fundació Nobel

La Fundació Nobel té la responsabilitat última de complir les intencions del testament d'Alfred Nobel.
Alfred Nobel va designar específicament les institucions responsables d'escollir els guardonats per a cada premi.

Qui tria els guardonats amb el Premi Nobel?

En el seu darrer testament, Alfred Nobel va designar específicament les institucions responsables dels premis que volia que s'establissin: la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències per al Premi Nobel de Física i Química, el Karolinska Institutet per al Premi Nobel de Fisiologia o Medicina, l'Acadèmia Sueca per al Premi Nobel de Literatura i un Comitè de cinc persones que seria elegit pel Parlament noruec (Storting) per al Premi Nobel de la Pau.

El 1968, el Banc de Suècia va establir el Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en memòria d'Alfred Nobel. L'Acadèmia Reial de les Ciències de Suècia va rebre l'encàrrec de seleccionar els guardonats en ciències econòmiques a partir del 1969.

Categories de premis

Premi Nobel de Física
Els guardonats de física són seleccionats per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.
1901–2025: 119 premis atorgats a 230 guardonats

Premi Nobel de Química
Els guardonats de química són seleccionats per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.
1901–2025: 117 premis atorgats a 200 guardonats

Premi Nobel de Fisiologia o Medicina
Els guardonats amb el Premi Nobel de Medicina són seleccionats per l'Assemblea Nobel del Karolinska Institutet.
1901–2025: 116 premis atorgats a 232 guardonats.

Premi Nobel de Literatura
Els guardonats de literatura són seleccionats per l'Acadèmia Sueca.
1901–2025: 118 premis atorgats a 122 guardonats

Premi Nobel de la Pau
Els guardonats amb el Premi Nobel de la Pau són seleccionats pel Comitè Nobel noruec.
1901–2025: 106 premis atorgats a 143 guardonats.

Premi de Ciències Econòmiques
Els guardonats de ciències econòmiques són seleccionats per la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.
1901–2025: 57 premis atorgats a 99 guardonats.

Dades del Premi Nobel

El 27 de novembre de 1895, Alfred Nobel va signar el seu darrer testament, donant la major part de la seva fortuna a una sèrie de premis de física, química, fisiologia o medicina, literatura i pau: els Premis Nobel. El 1968, el Sveriges Riksbank (el banc central de Suècia) va establir el Premi Sveriges Riksbank en Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel.

Els 633 Premis Nobel