Història, naturalesa, cultura, gastronomia...

  • Un resum d’aquestes comarques del sud de Catalunya

  • Constituït per les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Conca de Barberà, Priorat, Baix Penedès i el Tarragonès

  • Fer turisme un bon objectiu per l’estiu

Acostumats com estem a la saturació d'informació de grans destins, envaïts per reportatges i informacions de ciutats i llocs turístics, farts, gairebé, d'escoltar les excel·lències que compten turistes nacionals i estrangers d'aquí o d'allà... oblidem amb freqüència l'essència de paisatges, pobles, gents i sensacions d'alguns llocs massa callats que viuen cap a dintre, però estan desitjant fer-ho també cap a fora i que els seus veïns pròxims o llunyans puguin gaudir-los, com ells ho fan.

Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Terra Alta..., allà on Catalunya comença a fondre's amb el vell regne de València, són alguns d'aquests llocs que val la pena rescatar d'un cert oblit, redescobrir amb calma i gaudir de gom a gom. Camp de Tarragona és una de les vuit vegueries o àmbits funcionals territorials definits en el Pla territorial general de Catalunya, però d'origen molt més antic, pervivència del llatí territorium tarraconensis que en l'època romana designava el territori sota influència directa de Tàrraco i no de cap altre civitates. Amb la denominació actual, Camp de Tarragona està documentat des de l'any 1315. Difícil triar només set de llocs d'aquest territori en els quals xalar experiències úniques, però cal intentar-lo. Poden ser aquestes:

Acueducte de Tàrraco al Camp de Tarragona Viure la Tarragona de fa 2.000 anys

Cal començar pel més evident, el més gran, el més antic. Naturalment, es tracta de Tarragona –la capital de la província i de la comarca de Tarragonès–, o només Tàrraco com llavors es deia. El que va començar sent un senzill campament militar va acabar com una de les ciutats més importants de l'Imperi romà i molt d'allò encara segueix aquí, formant part del Patrimoni de la Humanitat. Com la muralla de la qual encara es conserven més de 1.100 metres i que, al costat de la de Lugo, és de les més grans i millor conservades d'Europa. L'amfiteatre gaudeix d'una posició privilegiada a la vora de la mar, el que fou escenari de lluites de gladiadors i execucions és ara símbol d'una ciutat que presumeix de la seva història i la profunda vinculació al Mediterrani. El Circ, el Pretori, la maqueta romana de Tàrraco, el Fòrum, el Temple i altres llocs donen idea del que l'urbs va representar en l'antiguitat i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona mostra una part del que allí es va trobar.

Monestir de Poblet al Camp de Tarragona Descobrir la dura vida cistercenca en el Monestir de Poblet

Enmig del silenci que presideix el Paratge Natural de Poblet, amb els seus singulars roures reboll que només es troben aquí, els centenaris pins, els grèvols i teixos, til·lers i avellaners... i tants uns altres, aviat es descobreix un altre silenci, el que reina en la part habitada per monjos cistercencs en el Monestir de Poblet que contemplen, o imaginen, el pas de centenars de turistes i devots que visiten aquest extraordinari lloc i alguns dormen en ell. Aquest antic panteó real de la Corona d'Aragó, producte dels segles, posseeix una gran diversitat de construccions i ordres arquitectònics, sense excessius detalls escultòrics, que són d'una sobrietat i una simplicitat prodigioses. Però el que més crida l'atenció és veure els espais que la comunitat de monjos va utilitzar en el seu moment, com el gegantesc dormitori comú, els llocs d'oració, el refetor... Trenta monjos, que degueren passar un dur període de més de sis anys superant proves i votacions secretes abans de ser acceptats, continuen conservant l'esperit de la regla de Sant Benito, quinze segles després. No gaire lluny està el Monestir de Santes Creus, joia de l'art medieval català i l'únic monestir de la Ruta del Cister que no té vida monàstica.

Muralla de Montblanc part del Camp de TarragonaRecordar la llegenda de Sant Jordi i el drac en la muralla de Montblanc

Segurament pocs saben que la tradició de regalar una rosa a les dones en el dia de Sant Jordi va néixer, segons la llegenda, enfront de les muralles medievals de Montblanc, quan una princesa anava a ser devorada pel drac i el mateix Sant Jordi va aparèixer i va matar al monstre, alliberant la donzella; en el lloc on va caure la sang del drac va néixer un roser i des de llavors es manté la tradició d'oferir aquesta flor a la dona estimada (això del llibre es va inventar en coincidir en el 23 d'abril les morts de Cervantes i Shakespeare). Però Montblanc, capital de la Conca de Barberà, a més de llegendes té moltes realitats, com l'església de Santa Maria la Major, també coneguda com la Catedral de la Muntanya, que va suportar la Pesta Negra i la Guerra dels Segadors, i altres diverses esglésies –Sant Miquel, romànica o Sant Marçal, gòtica– i edificis civils com el Palau Real, el del Castlà, les cases Alenyà i Desclergue (gòtiques) i la casa Josa, d'origen medieval.

Calcots, gastronomia del Camp de TarragonaGaudir la calçotada en el lloc on va néixer

La calçotada és un dels plats més típics de tota Catalunya. Aquestes cebes dolces i llargues, que es planten dues vegades i que necessiten ser calçades, és a dir, anar afegint terra a mesura que creix (d'aquí el seu nom) que han de prendre's a l'hivern, preferentment a l'aire lliure, amb pitet, ennegrides per la flama i mullades en una salsa de romesco, i acompanyades, si pot ser, de carn a la brasa i taronges per a postres, van néixer a la ciutat de Valls, a la comarca de l'Alt Camp, encara que es degusten en tota Catalunya i fora d'ella, cada vegada més. Però gaudir d'aquesta menja no és l'única cosa que cal fer a Valls, també podem donar-li al cos una mica de cultura, visitant la seva església de Sant Joan, que es remunta al segle XVI i la Capella del Roser, amb un mosaic de taulells sobre la batalla de Lepant d'aquesta mateixa època. I també a la festa, si es té sort de coincidir amb algunes de les actuacions de la Colla Joves Xiquets de Valls un grup casteller des de 1813, que puja fins al cel els seus grups de joves en blanc-i-vermell.

Cambrils, una gran experiencia al Camp de TarragonaAcudir al port de Cambrils i presenciar la subhasta de peix

Gaudir d'un peix ben fresc –daurada, lluç, galera, calamar, polp...– i ben cuinat en qualsevol dels restaurants i quiosquets de Cambrils, sigui al costat de les seves moltes platges o en el Barri Antic és, sens dubte, una grata experiència en aquesta reconeguda localitat del Baix Camp que s'ha guanyat a pols el reconeixement com a Capital Gastronòmica de la Costa Daurada. Però veure com arriben a port aquests excel·lents peixos, encara cuejant, té encara més encant i permet valorar el resultat d'un dur treball. Cap a mitjana tard arriben les barques de pesca, amb les gavines assetjant-los expectants. Gairebé de seguida la Confraria de Pescadors, que porta fent aquest treball des del segle XVIII, inicia la subhasta del peix que, com és tradició, es fa a la baixa. I ja que som aquí, val la pena gaudir d'altres experiències turístiques que difonen els valors de la vila marinera, com el Museu d'Història de Cambrils, la Torre del Port, visites teatralitzades al Port, visites guiades a la Llotja de Pescadors, la festa de l'Ormeig i el Parc del Pescador, on es pot veure una embarcació construïda per un mestre de ribera cambrilenca.

El Priorat part del Camp de Tarragona El Priorat terra de colors... i sabors

Negre, blanc, rosat... encara que també matisos com a vermell porpra, tons cirera, grocs pallosos, daurats. Per descomptat estem al Priorat i cal començar parlant de vins, encara que també, seguint amb colors, cal parlar dels verds tendres de la primavera, de les garnatxes tintades amb els morats de la posta de sol, de les muntanyes de coure de les quals parlava el poeta, de les oliveres de plata. Dins de cada ampolla es descobreixen les pluges anhelades, les calors rigoroses, els freds esmolats... i la dura vida per a aconseguir-los, perquè l'orografia de només 1.600 hectàrees és molt accidentada, caracteritzada pels coneguts costaners de Llicorella, i el cultiu de la vinya és complicat, exigent i molt costós. És una zona "cataclísmica" en paraules de Josep Pla. Clar que el bon vi cal acompanyar-lo de bones viandes i aquest és estupend lloc per a això: conills, caragols, suquets, bolets, rovellons, romescos... i dolços com a orelluts, matafaluga, celiandre, cocs ràpids, codony, pa de figa, torns, panellets... No és aquest lloc per a posar-se a dieta.

Torredembarra es part del Camp de TarragonaNaturalesa i naturisme a Torredembarra

Dunes, salines i salobregés, marenys i llacunes d'aigua salada on creix el lliri de mar, la salicòrnia o el barrón, i per on celebren rares espècies com la sargantana cua-roja i vola el chorlitejo patinegro. Estem en l'Espai d'Interès Natural d'Els Muntanyans en el municipi de Torredembarra amb la platja de set quilòmetres de llarg que comparteix amb les poblacions de Creixell i Roda de Berà. És un lloc tranquil en el qual gaudir de la naturalesa i la mar, com fan molts amants del naturisme que busquen el contacte directe amb la sorra i l'aigua sense l'impediment del vestit de bany. Els que s'animin a caminar una mica arribaran a la platja del Canyadell amb els espectaculars penya-segats de Torredembarra que l'envolten, un paisatge que combina la roca nua amb la vegetació típica mediterrània i aquí també està el far, el més alt de Catalunya. Cuesta treballo sortir d'aquest entorn, però val la pena ficar-se en la població i conèixer, per exemple, el Castell dels Icart, seu de l'ajuntament, la Torre de la Vila que va formar part d'ell i es remunta al segle XII, Calç Txec, declarat ben cultural d'interès local, construït sobre l'antic Castillo de Clarà, d'època medieval, o l'Església Parroquial de Sant Pere i el seu magnífic orgue barroc de 1705.

El Camp de Tarragona..... molt per descobrir !!!!!

Imatge-portada: Capital2020

Font i Imatges: Enrique Sancho/OpenComunicación
Versió original: castellà