Tres dies per xalar de l'oci, el turisme, la família.......

• Podem escollir muntanya, costa o ciutat

• Moltes opcions a cada un dels espais propers o llunyans

• Però, sabem que és aquesta celebració festiva?

• Som o no som religiosos?

Tornem a tenir un llarg cap de setmana que ens permet gaudir amb cura els espais de platja o muntanya, aprofitar per fer turisme, cultura, descans, cuinar, o aprofitar la bona gastronomia, fires i tast de vins o cava, fer càmping, esports, tot allò que ens permeten les avançades bones temperatures d’aquests primers dies de juny.

Voldria estirar el fil per desenredar la troca que ens porta a aquest llarg de setmana, produït per la suma del dilluns 6 de juny al dissabte i diumenge, precisament a una Catalunya, a on la gran majoria de la societat és agnòstica, o catòlica no practicant.

Parlem de la Pasqua Granada

Voldria estirar el fil per desenredar la troca que ens porta a aquest llarg de setmana, produït per la suma del mencionat dilluns 6 de juny al dissabte i diumenge, precisament a una Catalunya, a on la gran majoria de la societat és agnòstica, o catòlica no practicant.

És la segona Pasqua, cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció que enguany cau en el dilluns 6 de juny. És una festa que se celebra de manera desigual arreu dels països catalans, atès que solament es fa a Catalunya, Andorra, Catalunya Nord i en algunes localitats de les Illes Balears.

Rep molts noms diferents. El fet que sigui cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció dona nom a mots com ara "Pentecostes", d'origen grec, i "Cinquagesma", que té arrel llatina.

Tots dos casos volen dir "el cinquantè dia". L'origen dels altres noms surt de la comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s'hi amb els noms de segona Pasqua o Pasqua Granada.

Per tot això, és clar que la festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l'Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l'inici de la tasca evangelitzadora. A partir d'aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l'Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia (comprensió d'unes quantes llengües).

Tanmateix, hi ha altres conceptes del seu origen. És possible que el fons històric sigui més antic i que es basi en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir-la en el "Xavuot", que vol dir "festa de les setmanes". Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, torna a recordar el cinquantè dia de l'aparició de Déu a la muntanya del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d'Israel.

Podríem seguir, doncs al calendari el trobarem ple de festes amb fons religiós, mentre que tenim una societat que en la pràctica no ho és......, no ho faré. Cadascun que es quedi amb el missatge o la part del missatge que cregui adient al seu pensament.

Per no ofendre a ningú.....

La paraula agnosticisme prové del grec agnostos (desconegut, que no es pot conèixer). En general els agnòstics consideren que les religions si bé no són una part essencial de la condició humana, sí que ho són de la cultura i la història de la humanitat. Els agnòstics no són necessàriament antireligiosos, sinó que són respectuosos amb totes les creences que provenen d'una reflexió individual i honesta, i no d'un interès egoista, de la desesperació o de la pressió de l'entorn. L'agnòstic entén la fe només com una opció personal de cada individu que ell no comparteix.