El compositor i personatge......

• 150 anys del naixement

• De Juli Garreta i Arboix

• La música del compositor

• 28 d’octubre: enregistrament de la sardana ‘Pedregada’

• 3 de novembre: concert Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona

• Cobla i sardanes

Aquest 2025 es commemoren els 150 anys del naixement de Juli Garreta i Arboix, compositor i personatge català capaç de desenvolupar un llenguatge original a través de la cobla i les sardanes, un bon motiu per al que s’han impulsat diverses gravacions de sardanes interpretades per joves estudiants de música d’arreu de Catalunya i un concert el 3 de novembre amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

El 28 d’octubre, es va presentar l’enregistrament audiovisual de la sardana ‘Pedregada’, interpretada per la Jove Orquestra de les Comarques Gironines sota la direcció de la Isabel Rubio. Està disponible a xarxes socials.

“Tercer enregistrament de sardanes amb orquestra per commemorar l’Any Garreta”

La primera píndola es va publicar a les xarxes socials el passat 21 de juny i la segona el 25 de juliol. En aquesta tercera píndola, la Jove Orquestra de les Comarques Gironines, sota la direcció d’Isabel Rubio, interpreta la peça Pedregada, una sardana simfònica, amb la Devesa de Girona com a escenari. La difusió d’aquest tercer lliurament es va fer coincidir amb la data que l’Orquestra Pau Casals va estrenar l’obra l’any 1921. L’enregistrament de la banda sonora, que va tenir lloc a l’Auditori de Girona, recupera una peça que no s’havia tornat a interpretar en més de cent anys.

En paral·lel, s’està treballant en l’edició completa de les sardanes per a piano de Garreta, que inclourà orientacions pedagògiques per facilitar-ne la incorporació als programes formatius previs al grau superior de música.

Les píndoles es poden seguir a les xarxes socials del Departament de Cultura, i està previst que durant el mes de desembre estiguin disponibles també al canal de YouTube.

L’Any Juli Garreta celebra el talent jove amb noves interpretacions de sardanes. Aquests enregistraments s'emmarquen en un dels objectius de l’Any Garreta que és promoure la música del compositor entre els infants i els estudiants de música.

Cicle de cobla a Barcelona 2025: A l'entorn de Juli Garreta

El dilluns 3 de novembre, a les 19 h, tindrà lloc el concert 'A l'entorn de Juli Garreta' al Teatre Casino de l'Aliança del Poblenou amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona i sota la direcció de l'Antoni Ros-Marbà.

Programar a Garreta en concerts, ballades, repertoris d'aplecs, etc., és quelcom habitual entre els sardanistes. Per aquest motiu, el Cicle de cobla de Barcelona 2025 de l'Aliança no podia passar per alt aquest aniversari sense programar un concert centrat en l'obra d'en Garreta, però també oferint sardanes d'uns quants dels grans compositors que li varen dedicar sardanes, com 'El meu gra de sorra' de Josep Serra, 'Homenatge a Garreta' d'Agustí Borgunyó, 'A en Juli Garreta' d'Enric Casals i 'Al nostre Garreta' de Josep Maria Ruera.

El concert serà interpretat per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona dirigida, en aquesta ocasió, pel mestre Antoni Ros-Marbà. La qualitat de les peces necessita una interpretació i direcció curades, perquè es tocaran sis sardanes emblemàtiques de Juli Garreta.

Juli Garreta i Arboix

El nom de Garreta va entrellaçar íntimament amb el de les sardanes. Entre 1897 i 1920 en va escriure més de seixanta, la gran majoria abans de 1908. Però el seu valor no rau en un nombre. Perquè Juny, Nydia, Pastoral, Isabel, Pedregada, Giberola, i tantes altres, reflectien una manera nova d’entendre la música de cobla. No tant perquè hi introduís procediments simfònics, com ja s’apuntava a la seva època, sinó perquè Garreta va ser capaç de desenvolupar un llenguatge original a través de la cobla.

Per ell, les sardanes eren un exercici de recerca, un laboratori, una manera de pensar la música. Des de 1902 es va convertir en tot un referent per als sardanistes, fins i tot per als que l’acusaven de compondre música poc balladora. Garreta va encarnar com ningú la imatge d’un autor modern i arrelat al país, allunyat de les músiques de moda, compromès amb la invenció d’una identitat musical catalana.

Aquesta inquietud per trobar una veu pròpia va acompanyar-lo sempre i en tots els camps de la composició musical que visitava: les músiques d’envelat, les cançons de concert, el repertori de cambra, les obres simfòniques. En alguns casos, el pas d’una formació instrumental a una altra es produïa amb tota naturalitat, especialment en la transformació de peces o fragments escrits inicialment per a cobla, o per a orquestra d’envelat, en seccions i moviments simfònics.

Amb una sensibilitat atenta al paisatge i a les vivències, Garreta va construir un mosaic sonor del seu temps, dels boscos de les Gavarres, de les platges de la Costa Brava, dels passeigs en barca amb els amics, dels personatges literaris que l’atreien. Les seves composicions constitueixen una veritable poètica musical del Noucentisme.