Al Teatre Romea de Barcelona .......

• Una producció de La Cubana

• Amb el musical “L’Amor Venia amb Taxi”

• 62 Sessions: 23 d’octubre al 21 de desembre 2025

• 2 hores i 25 minuts en català

• Per totes les edats

Aquest musical “made in Cubana” fet a la catalana, arranca amb la primera sessió, avui 23 d’octubre al Teatre Romea de Barcelona. Un espectacle musical de La Cubana que és un merescut homenatge al teatre d’aficionats de Catalunya, destacant la importància que han tingut aquestes companyies dins el teixit cultural del país.

Com a excusa, han triat una comèdia d'”enredos”: L’amor venia amb taxi de Rafael Anglada, una obra que han representat la majoria dels grups de teatre d’aficionats de Catalunya.

Com és sabut, a La Cubana mai res és el que sembla. Això sí, prometen un musical “made in Cubana” (a la seva manera) i fet “a la catalana”, combinant el gènere musical amb tots els “ingredients” típics de la companyia: humor, sorpreses, participació del públic, color, ritme desenfrenat i, sobretot, molta diversió.

Tarifes

A partir dels 19€
• Major de 65 anys – 15% dte. els dimecres i dijous*
• Carnet família nombrosa o monoparental – 15% dte. dimecres i dijous*
• Carnet de persones amb discapacitat – 15% dte. dimecres i dijous* Sol vàlid per al titular
• Menor 35 anys – 15% dte. els dijous*
• Carnet Jove – 15% dte. Dimecres Els descomptes no són acumulables
Tots els descomptes són aplicables en funció de l'aforament disponible, excepte festius i determinats espectacles de caràcter familiar, infantil i altres.

Atenció i accessos per a persones amb mobilitat reduïda

Accessos i banys adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
Per a comprar un seient de mobilitat reduïda, si us plau cridin a la taquilla del teatre i efectuïn la reserva. El mateix dia de la funció podran pagar-la fins mitja hora abans de l'inici.

Atenció per a persones amb diversitat auditiva

El teatre compta amb la instal·lació d'un bucle magnètic que permet millorar l'experiència a persones amb disminució auditiva. El personal de sala els proporcionarà el servei i qualsevol informació complementària que necessitin.

La Cubana

Els orígens de La Cubana són els mateixos que els de qualsevol companyia de teatre d’arreu de Catalunya: el teatre d’aficionats. A Catalunya per tradició existeixen una gran quantitat de centres culturals, recreatius, parroquials que tenen el seu petit teatre. Això fa que per tradició social, familiar, d’una manera o una altra, es generi afició al teatre.

La Cubana va ser creada a Sitges (Barcelona) l’any 1980 per Vicky Plana i Jordi Milán (l’actual director) amb una vocació clarament amateur, tot i que l'any 1983 es van professionalitzar.

Es va escollir el nom en una nit de borratxera de 1980 d’entre una llarga llista de possibles noms. L’anècdota és que en aquella època, estaven fent reformes en una botiga de roba que tenia la mare de la Vicky Plana. Quan van netejar la façana va aparèixer el nom d’un antic negoci que es deia “La Cubana”. Aquest nom, que era a la llista de noms candidats, va ser l’escollit. Tenia el que s’ha de tenir: era un nom que sonava a aventura i tenia relació amb Sitges.

Com en molts llocs de la costa, a principis del segle XX, molta gent anava a fer fortuna a Les Amèriques. Els pocs que tornaven amb diners, eren anomenats “americanos” o “indianos”. A Sitges, com que quasi tothom anava a Cuba, també els deien “cubanos”. Pertànyer a una família de “cubanos” era pertànyer a una família aventurera… Com que per nosaltres el teatre era i és una gran aventura, la cosa lligava perfectament.

A La Cubana el teatre és concebut com “un tot”. Des de la forma de pensar-lo fins la manera de fer-lo. Els seus integrants, a més a més d’actuar, fan de tot: cosir, pintar, muntar, carregar, descarregar, etc.

El treball es basa sempre en l’observació, recreant situacions teatrals que passen a la vida quotidiana, però sempre “donant-li la volta” i presentant-ho en clau d’humor.

Als muntatges sempre hi ha una sèrie de constants: el joc com a expressió teatral, la sorpresa, la transgressió d’espais i sobretot els seus personatges. Uns personatges que adquireixen vida pròpia i que van més enllà del guió pre-escrit. Una altra peculiaritat és la participació del públic. Es pretén que el públic, font d’inspiració principal, se senti protagonista.

La pròpia inèrcia de la companyia l’ha portada a convertir-se en una companyia “tot terreny”. Han muntat petits i grans espectacles, han fet televisió, han organitzat i animat inauguracions, convencions, “saraus publicitaris”, etc. Han utilitzat com escenaris, els teatres, els mercats, les esglésies, els transports públics... i sobretot, el carrer. El carrer ha estat la principal font d’inspiració. El carrer és, en realitat, la gran escola de La Cubana.

Història del teatre

El Teatre Romea va néixer com a teatre privat el 1863, orientat cap a la petita burgesia i les classes populars. L’any 1981, es va convertir en el Centre Dramàtic de la Generalitat, complint el paper de Teatre Nacional fins a la creació del Teatre Nacional de Catalunya.

És l’any 1999 quan comença la seva nova etapa sota la gestió del Grup Focus que encarrega la direcció artística a Calixto Bieito, un dels directors escènics espanyols amb més projecció internacional. Des d’aleshores, el Teatre Romea s’ha convertit en un espai de rabiosa actualitat artística, que s’arrisca amb propostes innovadores. Transgressió, provocació, reflexió i entreteniment, són la marca d’aquest centre de producció, generador de debat cultural contemporani. L'any 2011, la direcció artística del Teatre Romea passa a mans de Julio Manrique; al 2014, Borja Sitjà en pren el relleu i, entre el 2017 i el 2018, Carles Canut es posa al capdavant de la direcció del Romea. El mes de febrer del 2019, Josep Maria Pou és nomenat nou director artístic del Romea.

Diversos guardons avalen la trajectòria i proposta artística del Teatre Romea, entre els quals cal destacar el premi a la Millor Programació de Teatre d’Espanya, atorgat per la Feria Internacional de Teatro de Huesca el 2005; el premi Max de les Arts Escèniques com a Millor Empresari o Productor Teatral, l’any 2007; la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2014, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l’any 2015.