El món actual i el futur de les amenaces......
-
Principals amenaces tecnològiques
-
La Ciberseguretat
-
Les dubtes de la Intel·ligència Artificial
-
El Big data
-
Es convertiran en una nova pandèmia?
-
La ficció de futur es convertirà en realitat de present?
-
Informe del Risc -BAIXAR AQUÍ-
Els experts de tot el món col·loquen a la Ciberseguretat, i a la Intel·ligència Artificial i Big data, entre les principals amenaces que enfronta el planeta. Aquesta és una de les principals conclusions de la XI edició de l'Informe del Risc Futurs d'AXA, presentat avui, una taula rodona sobre les amenaces tecnològiques més apressants, ajunto el Fòrum de Periodisme 2030 en la Cambra de Comerç de Barcelona.
La trobada ha estat inaugurada per Roger Guash, director gerent de la Cambra, qui ha assenyalat que “Les Tics són un factor de canvi; i Barcelona és un referent mundial”. La presentació també ha comptat amb la participació d'Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya; José María Cela, director del Departament d'Aplicacions Computacionals per a la Ciència i l'Enginyeria (CASI) del Barcelona Supercomputing Center; Eduard Martin, del Mobile World Congress; i Luis Moreno Ortí, consultor independent i assessor estratègic. María Eugenia Gay, tinent d'alcalde de Barcelona, també ha estat present en l'acte.
Josep Alfonso, director general de la Fundació AXA, que ha desgranat els resultats de l'Informe, ha assegurat que “els riscos tecnològics són la nova pandèmia”.
L'Informe, basat en una enquesta mundial realitzada per IPSOS a un panell de més de 3.000 experts i població general, de 50 països en total, assenyala que els riscos vinculats a la IA i Big data, que mai havien passat de la 6a posició en el Top10 de riscos emergents, van ascendir en 2023 a la 4a posició, i aquí romanen. D'altra banda, els riscos derivats de la Ciberseguretat, que des de 2018 els experts de tot el món col·loquen entre les tres principals amenaces per al planeta, van caure en 2024 de la 2a a la 3a posició.
En el cas espanyol, els experts nacionals estan alineats amb els seus homòlegs europeus, situant a la Ciberseguretat com 3r risc més important (per darrere d'Inestabilitat Geopolítica i Canvi Climàtic). Atenent el que pensa la població espanyola, s'observa una preocupació menor.
Eduard Martí ha advertit que “la societat digital és tremendament complexa. I ha canviat per complet la manera en la qual els humans ens relacionem”.
Tots els anys l'enquesta del Grup AXA pregunta a experts i públic general sobre la velocitat a la qual perceben que sorgeixen els riscos: lenta, ràpida o han sorgit per complet. Tots dos grups consideren que els riscos relacionats amb la Intel·ligència Artificial i el Big data són els que emergeixen amb major rapidesa.
D'altra banda, cal assenyalar que els enquestats més joves semblen confiar més en la capacitat de la humanitat per a dominar els riscos tecnològics. Els menors de 25 anys van classificar els riscos de ciberseguretat en 6è lloc, i també es van mostrar lleugerament menys preocupats pels riscos de la IA (fora del Top 10).
En aquesta línia, Cela, des del Barcelona Supercomputing Center ha afirmat: “Potser sobrevalorem el risc tecnològic i infravalorem altres aspectes, com l'energètic. La computació quàntica sí que és preocupant. Trencar la criptografia és una possibilitat real i podria suposar un gran problema”.
Sentiment de vulnerabilitat
El sentiment de vulnerabilitat global continua sent molt elevat. Un aspecte que assenyala l'informe és la desprotecció enfront de la informació. El 75% dels experts de tot el món enquestats considera que, en general, a les persones els costa distingir amb precisió la informació veritable de la falsa en xarxes socials. En el cas d'Espanya, la situació és encara més preocupant perquè el 85% les persones amb més formació, els experts, creuen que les persones no són capaces d'identificar les fakenews. No obstant això, resulta paradoxal perquè quan se'ls pregunta a les persones si elles mateixes són capaces de fer aquesta distinció, el 78% de la població i el 80% dels experts consideren que sí.
En aquest sentit, Luis Moreno: ha assegurat que “quan parlem de prevenció, hem de parlar d'educació; i la tecnologia genera rebuig d'entrada”. Per part seva, Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat de Catalunya creu que “és evident que els riscos estan hiperconectats”. “Hem de separar l'habilitat de les persones en el món digital de la conscienciació”, ha assenyalat.
Gai va ser l'encarregada de clausurar l'acte, en el qual va destacar el paper de Barcelona en la “societat digital” en un tema vital, “que transcendeix països i cultures”. “Des de BCN volem ser una ciutat que innova sense deixar ningú enrere”, va concloure.
Sobre la Fundació Axa
La Fundació AXA, nascuda en 1998, canalitza tota l'acció social d'AXA cap a la comunitat.
La seva estratègia se centra, principalment, en l'impuls de projectes que promouen la protecció i prevenció de riscos, en línia amb la política de Responsabilitat Corporativa de la companyia. A més, la Fundació AXA dona suport a activitats de mecenatge cultural.
Barcelona Supercomputing Center
El Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) és el centre nacional de supercomputació a Espanya. Estan especialitzats en computació d'altes prestacions (HPC) i gestionen el MareNostrum, un dels supercomputadors més potents d'Europa.
El BSC-CNS està al servei de la comunitat científica internacional i de la indústria que requereixin serveis d'HPC. El nostre equip multidisciplinari de recerca i les nostres instal·lacions computacionals - incloent el MareNostrum- fan del BSC-CNS un centre internacional d'excel·lència en e-Ciència.
A finals de juny de 2017 va entrar en operació MareNostrum 4, que quan estigui completament instal·lat tindrà un rendiment pic de 13,9 Petaflops. Disposa d’una capacitat d’emmagatzematge en disc de 14 Petabytes i està connectat a les infraestructures Big Data del BSC-CNS, que tenen una capacitat total de 24,6 Petabytes. Tots els components estan connectats entre ells a través d’una xarxa d’alta velocitat Omnipath. Com els seus antecessors, MareNostrum 4 també està connectat als centres de recerca i universitats europees a través de les xarxes RedIris i Geant.