• Actualment, Catalunya disposa de 19 obradors agroalimentaris compartits, la meitat dels quals estan destinats a l’elaboració de transformats vegetals i menjars preparats.

• Els obradors compartits són espais d’emprenedoria que faciliten la creació de nous negocis agroalimentaris artesanals i de qualitat.

• L’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA) coordina i acompanya els obradors compartits, organitzant 2 trobades l’any i oferint-los formacions i assessorament.

Un total de 154 emprenedors del sector agroalimentari han fet ús dels obradors compartits, repartits arreu del territori català, des que van començar a aflorar aquests espais d’emprenedoria, el primer dels quals va ser creat l’any 2007. Són dades de l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), que ofereix suport, eines i recursos als obradors compartits per contribuir al seu bon funcionament. Les xifres demostren com aquests dispositius ajuden a generar noves oportunitats de negoci, facilitant el testatge i l’inici de l’activitat sense haver de fer una inversió inicial elevada.

Els obradors compartits són espais equipats amb maquinària professional i al servei de diferents usuaris per a l’elaboració de productes alimentaris. Des de l’any 2007, s’han creat 19 obradors compartits a Catalunya i actualment, n’hi ha una desena més en procés de creació, un fenomen en auge que evidencia la importància de compartir recursos i d’establir col·laboracions entre el sector públic i el privat.

Històricament, compartir espais de transformació agroalimentària era una pràctica molt habitual a les zones rurals, però amb la progressiva industrialització dels processos i l’increment de les exigències sanitàries, aquests van anar perdent presència. Durant les últimes dècades, en un context de creixement continuat dels costos de producció i de serioses dificultats per competir amb el sector agroindustrial, la recuperació dels espais compartits de producció ha esdevingut novament una necessitat. El primer obrador compartit modern de Catalunya va ser el Viver de Celleristes de la Conca de Barberà, creat l’any 2007 per Concactiva, l’organisme autònom de desenvolupament d’aquesta comarca. Anys més tard, a partir del 2016, se’n van anar creant de nous fins al dia d’avui, que Catalunya ja compta amb 19 instal·lacions i prop de 100 professionals que utilitzen aquests equipaments.

Els obradors fan viable l’elaboració de productes locals de qualitat, contribueixen a la sobirania alimentària, a la reducció del malbaratament alimentari i a frenar el despoblament de les zones rurals. Són unes instal·lacions pensades per donar suport als projectes que comencen, o com a espais per compartir despeses i optimitzar recursos i fomentar la transferència de coneixements.

Catalunya, territori ric en obradors compartits

Al llarg del territori català es localitzen diferents obradors compartits, segons tipologia i model de gestió, als quals ARCA acompanya i coordina. En la majoria d’obradors compartits, els usuaris tenen accés a les instal·lacions i són els responsables d’elaborar els seus propis productes, però alguns obradors també ofereixen servei d’elaboració per a tercers, com és el cas dels obradors licorers de Tres Cadires (Arbeca) i La Sobirana (Santa Coloma de Farners) o els obradors de transformats vegetals de L’Obradora (Manresa) i La Brostada (Bràfim). Precisament, la meitat dels obradors actius a Catalunya estan destinats a l’elaboració de transformats vegetals i menjars preparats. De tots ells, l’Espai Cuina de Montblanc (Conca de Barberà) és l’obrador per on han passat més emprenedors, un total de 29 des de la seva posada en funcionament el 2016.

Un altre dels obradors de transformats vegetals i menjars preparats és L’Obradora. Es tracta d’un espai singular, ja que es troba dins del Mercat Municipal de Puigmercadal, a Manresa. Aquest obrador ofereix dues possibilitats d’ús, per una banda, l’ús propi on cada persona elabora els seus productes, i per l'altra, el servei d’elaboració per a tercers, és a dir, el pagès porta la matèria primera, un cuiner l’elabora i li retorna el producte final envasat amb la seva marca. A més, alguns productes surten a la venda amb marca conjunta i es venen a través del supermercat cooperatiu Supercoop, situat també dins del Mercat Municipal.

Un altre cas és el d’El Quall (Alpens), que actualment acull 3 projectes emprenedors i és l’únic obrador compartit de formatges que hi ha a Catalunya. Aquest obrador serveix alhora com a espai formatiu per al Curs d'expert en elaboració de formatges artesans organitzat pel Consorci del Lluçanès, que també és l’entitat gestora de l’obrador.

Amb el temps, la iniciativa ha anat agafant força i s’han anat creant alguns obradors compartits de forma totalment autogestionada per col·lectius de productors, com La Brostada a l’Alt Camp, La Gatera a l’Alt Penedès o l’Econau al Baix Ebre, tots ells dedicats a l’elaboració de transformats vegetals. L’últim obrador compartit que s’ha creat és l’obrador del Parc Agrari de la Conca d'Òdena, a l’Anoia, que entrarà en funcionament durant les setmanes vinents i estarà orientat a l’elaboració de productes làctics i transformats vegetals.

Per altra banda, d’entre la desena d’obradors compartits que encara es troben en fase de creació, algunes instal·lacions no se centren únicament en el sector alimentari, com és el cas de Tremolina de Muntanya, un projecte d’habitatge cooperatiu situat al poble de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) que, entre altres espais, inclourà un obrador agroalimentari compartit i es té previst que es posi en marxa aquest any.

Ajuts per a la seva creació

L’any 2020, la Generalitat de Catalunya va impulsar l’elaboració d’un Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya, en el qual s’aposta per avançar cap a un model alimentari més just, saludable, sostenible i arrelat al territori. Una de les polítiques derivades d’aquest pla ha sigut la creació d’una línia d’ajuts per a la realització i millora dels obradors agroalimentaris compartits. Recentment, s’ha tancat la segona convocatòria d’aquests ajuts, amb un pressupost d’1,2 milions d’euros que han de permetre crear nous obradors i millorar els existents durant els anys 2025 i 2026.

Aquesta acció del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) dona resposta a l’Agenda Rural, concretament al repte 4 que fa referència al sistema agroalimentari per avançar cap a la sobirania alimentària. En aquest sentit, es preveuen 189 accions entre les quals l’accés als recursos productius i la protecció dels espais agraris, a més del suport a la petita i mitjana empresa transformadora agroalimentària de proximitat fomentant les infraestructures compartides.

Sobre l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya

ARCA és la xarxa regional de desenvolupament rural i marítim de Catalunya que dona suport i representa als 11 Grups d'Acció Local (GAL) i als 5 Grups d’Acció Local Pesquers (GALP). L’entitat, en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, té la missió de dinamitzar el món rural i marítim facilitant que les persones que hi viuen i treballen puguin tenir una millor qualitat de vida i noves oportunitats.

Impulsa i participa en projectes innovadors, seguint la metodologia de treball LEADER, que persegueix el desenvolupament integral de les zones rurals i marítimes amb la participació i el consens dels actors locals. Mitjançant el treball en xarxa i la cooperació, aquests capitalitzen la presa de decisions aportant solucions i actuacions transversals i integrades al territori. També, ARCA actua per tenir representativitat i presència en estaments nacionals, europeus i internacionals.

Una de les grans baules de treball d’ARCA és l’Agenda Rural de Catalunya, una eina transformadora al servei de la ciutadania, per impulsar un món rural més just, sostenible i ètic, i també, coopera per dinamitzar el desplegament territorial de l’Estratègia Marítima de Catalunya. Mitjançant el desplegament d’un seguit de polítiques i accions per fer front als principals reptes del sector, l’eina ha de garantir el desenvolupament territorial, econòmic i social dels pròxims anys.