Catalunya, una societat de 8 milions.........

• I que més?

• Que passa especialment amb SALUT?

• Quatre experiències, 3 de terror i 1 enriquidora

• Però, i amb Educació, Habitatge, Pagesia, Justícia i més

• Gestió i idees clares de present i de futur

• Política i polítics han perdut el rumb

• Lluites de partits i els seus protagonistes

• Molta administració pública o pocs a treballar

• No hi ha pressupostos

• “EL VAIXELL S’ENFONSA”

Vull començar aquest article, per trametre que sent català i per les meves activitats, he viatjat a molts països i viscut a alguns d’ells per llarg temps, i sempre he o havia cregut, lluït i exterioritzat que el sistema i atenció de SALUT a Catalunya, com un dels millors del món.

Però fa pocs anys, vaig tornar a viure permanent al meu país, a Catalunya, per raons familiars i edat. Un cop aquí i en el transcurs del temps, veig que aquella satisfacció s’han va cada dia més.

Avui Salut, Educació, Habitatge, Pagesia, Justícia i més col·lectius surten als carrers per demanar canvis i reconeixement “reals” de les seves necessitats per poder donar servei a 8 milions d'habitants de Catalunya; per tindre un ingrés digne amb relació a la tasca que realitzen en cada un dels seus espais o tan sols per sobreviure.

No cal dir o parlar de la macabra o incompetent “Renfe (actual Rodalies de Catalunya)” i tots els prejudicis que patim i engloba a tota la societat catalana.

Torno, al punt de partida: SALUT

Per no allargar la troca d’aquesta crítica -que voldria ser constructiva-, però que ho té “molt difícil”, trasllado quatre experiències “reals i personals”, perquè se que cada família en té una o més i mai acabaríem amb un interminable llistat........ Anem-hi!!!!!;

Aquestes tres inicials

Podríem anomenar-les com a “Historias para no dormir”, com aquella sèrie de terror de Chicho Ibáñez Serrador que programava TVE anys enrere:

1.- El nostre pacient, fa uns dies tenia previst la realització d'un PET/PC o PET/RM a CETIR – Alcires d’Esplugues (un reconegut centre, sens dubte, de gran trajectòria i referència), però......
08.48: El recull l’ambulància al centre hospitalari per traslladar-lo a Cetir.
09.27: Arriba ambulància a Cetir ingressa a sala d’espera i registre al pacient a Recepció. Immediatament, arriba un jove i demana al pacient, documentació i autorització. Resposta ja està a recepció, és l’ambulància qui ho ha portat.
11.45: Canvi de sala inicial a una segona sala i espera...... què passa?, ha d'esperar, com a resposta.
12.24: Surt a la sala qui s’identifica com a “tècnic sanitari” de l’equip de diagnòstic, i expressa al pacient “haurà d'esperar, perquè amb aquesta senyora que acaba de sortir -no tenim contrast-, i esperem el certificat de qualitat per seguir amb vostè”.
13.09: Surt un infermer, fa passar al pacient a un book, injecta el contrast i li diu que ha d'esperar 1 hora més.
14.17: Surt de nou l’infermer i ingressa al pacient a la màquina per fer el PET de diagnòstic
14.35: Finalitza la prova i el pacient surt a Sala d’espera “sec” amb dejú de menjar i aigua des de les 24 hores del dia anterior, és a dir 14 hores i mitja després.
14.57: El recull l’ambulància per al retorn al centre hospitalari. Un altra hora més o menys per a punt de retorn. No fa falta dir, gaire més, tregui les seves conclusions.

2.- Es tracta d'una pacient que té visita a ginecologia (ometi’m nom del centre hospitalari i lloc) i han de realitzar un examen de situació de DIU, per diverses molèsties perdurables els dos últims anys, junt amb la intenció de procedir a una extracció i una posterior lligadura de trompes......

Arriba al consultori, situació de butaca ginecològica, segueix el procediment habitual, obertura de cames, introducció de l'expansor de vagina, de la càmera corresponen, i quan comença l’exploració, es adonen que el cable al monitor NO FUNCIONA. Li diuen ginecòloga i infermera, que no es preocupi, que esperi un moment, que ja ho solucionen. Hi ha una revolució de caixons, sorolls, passen entre 15 i 20 minuts fins que el “CABLE” és canviat o arreglat.

15 o 20 minuts amb la vagina expandida i la càmera a dins d'ella, tot metàl·lic i un pes considerable!!!! Es pot ser tan inconscient?

3.- De nou un pacient que acaba de sortir del “COMA”, entubat per problemes respiratoris (ometi’m nom del centre hospitalari i lloc), després de uns quants dies, el traslladen de l'UCI i el posen a una habitació doble sense acompanyant.

En un moment fet, té la sensació de com si li caigués pols a la cara (recordem que té problemes respiratoris), intenta veure al voltant i veu a una senyora de la neteja amb una escombra que en teoria escombrava, però que el que feia era aixecar la pols de terra, que a la final tornava a caure (no fregona, no drap o recollidor humit o mullat, “escombra amunt i avall”). Un altra situació inconcebible!!!.

La reacció era dir-li, cridar-la perquè “No ho faci més”. Res, ni cas, el pacient entubat i lligat de mans NO PODIA FER RES MÉS. Un cop recuperat va traslladar aquesta experiència i reclamació a l’equip mèdic que el van atendre.

Però no tot es negatiu

Aquesta quarta experiència és molt positiva, diria “EXTRAORDINÀRIAMENT POSITIVA” i a més la considero fins al punt que devia ser extrapolable, traslladada i experimentada per altres centres hospitalaris de les nostres volgudes comarques catalanes.

4.- El pacient ha passat per diversos serveis i centres hospitalaris del nostre país per diverses malalties i dues operacions complicades. En tots els casos o en la seva gran majoria, els menjars amb l’excusa de ser sustentables, baix amb això o allò, equilibrats, dietètics, fins i tot recomanables, no són els més agraïts pels pacients, que tenen clar que NO han anat a un restaurant, sinó a un centre hospitalari.

Això no vol dir que et posin per esmorzar, dinar o sopar, com deia algú..... -una merda penjada amb un bastó-. Al contrari, si estàs hospitalitzat, si ets malalt, el menjar ha d'anar d’acord amb aquella situació “SÍ”, però això no vol dir que el que pots menjar, poc o molt, sòlid o líquid, també sigui apetible o gustos al paladar del pacient, i que aquell moment sigui -potser- l’únic o l’últim del dia que tingui d’agradable.

L’experiència “EXTRAORDINÀRIA” va ser durant uns dies, en els que passava per l'habitació hospitalària una persona (segurament de cuines, subministrament o dietista) que deia.... Com ha anat aquest esmorzar?, li falta alguna cosa? “demà que li vendria de gust menjar: tenim aquests 3 plats d’entrada, 3 plats forts i les postres per dinar”, això altre per sopar, o li agradaria un altra cosa, perquè intentem fer-te sentir el millor possible.

Com NO pots considerar com a EXTRAORDINÀRIA la proposta, en cinc minuts és fet conten al pacient, has canviat la tònica habitual, a cuina tenen clar que han de fer i els gustos dels pacients, no crec que varien els pressupostos, Ah¡¡¡ i l’experiència personal molt enriquidora. Aquí si vull posar el nom: Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona: Endavant, molt bona tasca!!!.

Conclusions

El sistema de Salut, com altres àrees mencionades a l’inici, fa alguns anys funcionaven bé a Catalunya, en alguns casos inclús eren exemple per la resta d’Espanya i Europa. Què ha passat? No hi ha bona gestió administrativa, idees clares present i de futur? La política i polítics han perdut el rumb entre lluites de partits i els seus protagonistes? Molta administració pública o pocs a treballar? No hi ha pressupostos? Si som 8 milions de persones, hi ha més ingressos, també més despeses, “CERT” però com anem, no arribarem a bon port, “EL VAIXELL S’ENFONSA”.