El dia dels Innocents......

  • Els banyuts t’esperen a Castellvell

  • Per gaudir de la festa de “La Banya”

  • Llufes, bromes i banyes

  • Bones vistes, el millor oli i el caliu del poble

  • Història, cultura i tradicions

Sens dubte, fora de vila es la festa més anomenada. Se celebra el dia dels Innocents (28 de desembre), precisament nascuda arran de la independència de Reus. En aquesta diada, a més a més de les concebudes llufes i bromes de tota mena, és típic fer pagar una “banya” a tothom qui vulgui accedir a Castellvell.

La Festa de la banya és un exemple ben representatiu de la tradició de fer pagar a la gent per anar pels carrers o per sortir de la població. A Castellvell del Camp, el popular impost s’anomena fer pagar la banya i és especialment dedicat als ciutadans de Reus que pujaven a la festa d’hivern d’aquesta població.

Tot i que la denominació deriva probablement de ban o bany (pena pecuniària; impost o multa), la veu popular apunta que antigament figurava que s’apuntava el nom del contribuent en un llistat amb l’ajut d’una grossa banya.

Cal recordar que -tot i que el costum és anterior- Castellvell esdevingué municipi independent el 1854 i això donà una especial significació a aquesta pràctica, fins al punt que molts creuen que es va instituir només per fer pagar diners a la gent de Reus, amb motiu d’haver aconseguit Castellvell la independència municipal respecte la capital del Baix Camp. Fins i tot, hi ha una cançó que diu:

Festa de la Banya
Al poble de Castellvell,
tots són petits i dolents,
que fan pagar la banya,
el dia dels Innocents.

El nom ha estat recuperat per a la celebració a finals del segle XX i la festa s’organitza des del Consell de Cultura i l’Ajuntament. El grup de joves fa pagar la voluntat per entrar o sortir del poble i amb els diners es paga l’esmorzar de la Festa de l’Oli. Aquesta pràctica tradicional va servir també de motiu per a la creació dels personatges representats pels gegants de la població.

Castellvell del Camp

És un poble petit en extensió (5,3 km quadrats), però de privilegiat emplaçament. La major altura és el Salvià de Lluardó, de 473 metres, i el punt més baix s'alça a només 160 metres. Des d'on podem gaudir de les meravelloses vistes sobre el Camp de Tarragona.

Les poblacions veïnes són ben properes: Reus a 2 km, Almoster a 1,5 km i l’Aleixar a 5 km (en línia recta i per camins).

Per al visitant el nucli urbà antic conserva l’encant dels petits pobles. Arrupit als peus del turó de Santa Anna, el Castellvell més tradicional desvetlla els seus petits encants en la pujada a Santa Anna, la Font nova, l’església de Sant Vicenç màrtir o en les arcades antigues de Cal Tramuntà.

L’activitat agrícola encara es manté, sobretot gràcies a la producció de l’oli (denominació d’origen Siurana) i la molt bona tasca que desenvolupa la Cooperativa Agrícola de Castellvell.

Festa de la Banya

L’origen

Castellvell del Camp va unit a la vila de Reus i la d’Almoster, que durant molt de temps van romandre sota la jurisdicció de l’arquebisbe i, en especial, del seu representant el Cambrer.

Tot i el nom del poble no hi ha cap resta arqueològica ni memòria popular que faci referència a un castell o a un element defensiu. Documentalment, se l’esmenta el 1136 com el “Castrum Veteri, terminus Reddis” (Castell Vell, terme de Reus) i, el 1409, surt escrit Castellvell. La partida del Vilar (amb una vila romana i un forn d’àmfores) és documentat ja el 1520.

La trobada, el 1924, de gran quantitat de peces neolítiques rodones i de valor ornamental i, posteriorment, paleolítiques i romanes al puig de l’Àliga, així com d’un poblat ibèric (a Santa Anna) – excavat el 1934- hauria pogut donar origen al nom -abans esmentat- de Castri Veteri, com a primer nucli de població. Aquest primer nucli hauria estat emmurallat, però avui dia només resta l’anomenat “el Portal”.

Després de la Reconquesta formà part del terme de Reus i fou donat a poblar pel Cambrer, però en sorgir desavinences amb el repoblador, el Cambrer tornà a comprar el feu, el 1206. La Cambreria va perdre poc després el domini sobre el terme, i va conservar només la jurisdicció sobre el nucli urbà, fet que provocà, l’any 1663, el nomenament d’un procurador per intentar recuperar les terres. El 1825 el seu terme es limitava encara al clos urbà.

Fou arran del pacte amb Reus, l’any 1854, que aconseguí tenir territori propi, format amb unes partides del terme de Reus i una part des de l’Albiol. Castellvell formà part de la Comuna del Camp. En el segle XVI, en derogar-se la Cambreria passà a ser propietat de l’arquebisbe i aquesta fou una època d’expansió demogràfica.

Durant la Guerra dels Segadors, malgrat l’oposició reusenca, es construïren les muralles i els portals amb l’autorització del virrei Philippe de la Mothe.

Festa de la Banya

El segle XVIII es caracteritzà per un fort increment econòmic i demogràfic, com passà arreu del Principat.

Durant la Guerra del Francès, Joan Ciré, “el rajoler de Castellvell”, fou cap d’una partida de “caragirats” i rebé el nomenament de capità de Napoleó.

El poble, situat sota el turó de Santa Anna, té un sol carrer que cap a la meitat es divideix en dos. Es conserven cases amb portals adovellats. Hi ha arcades antigues a Cal Tramuntà, documentada ja l’any 1706.

L’església parroquial està dedicada a Sant Vicenç. Hi ha documents datats el 1599 encara que la construcció actual és possible que sigui una renovació o potser una construcció de nova planta, ja que en el llindar duu la data de 1702. L’església és de línies senzilles, d’estil neoclàssic. El 1936 va ser cremat el retaule, obra de Bonifàs, i se salvà de la crema la figura més enlairada que representa el Pare Etern.

En un turó tocant al poble hi ha l’ermita de Santa Anna, voltada de xiprers. S’acordà la seva construcció l’any 1424. Sense gaire interès arquitectònic, fou restaurada l’any 1852. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d’empestats. Va ser destruïda en part durant la guerra del Francès. Els set retaules que contenia foren destruïts l’any 1936. El penya-segat que hi ha sota l’ermita és artificial i es va fer per obtenir la pedra que s’utilitzà en la construcció del primer port de Salou i en les carreteres locals.

L’any 1854, Castellvell del Camp obté la total independència administrativa respecte de Reus.

Font i Imatges: Ajuntament Castellvell del Camp