Era una vegada un jove que va deixar la motxilla amb el seu fulard d’escolta, la corda d’escada, l’electró per l’espeleologia, la universitat i amb el segell de “remiso” dels últims dies del franquisme viu, va emprendre viatge per el món, omplin una vida de experiències, treball i relacions a tot nivell.

Aquet, al que anomenarem “Jaume”, es va convertir poc a poc en tot un personatge molt actiu per la promoció de la cultura catalana, de les relacions entre casals, governs i ajuntaments de mig món, des de la mateixa Barcelona, Pequin, Shanghai, Milà, Santiago de Xile, La Habana, Santo Domingo, Bogotà, Quito, Montevideo, Guayaquil, Lima, Trujillo, Buenos Aires, San Jose, Miami, Mèxic DF., Asunción, La Paz, San Josep de Costa Rica o Caracas, al van rebre amb mans obertes per la tasca que portava endavant des de el sector privat o públic. Recollint un calaix de guardons i reconeixements, sempre pensant “Lo important no es lo que hem fet, es lo que podem fer endavant”.

Cansat d’aquest tarannà, arriba l’hora de buscar la tranquil·litat i dedicar-se a gaudir de l’àmbit familiar, tornant fa uns pocs anys a la capital del Baix Penedès, a on i residien el pares. Després de un breu descans i de viure la Festa Major, la Fira de Santa Teresa, les Cercaviles o la Xatonada (no com la festa que era abans) i començar a conèixer des de dins diverses colles de la cultura vendrellenca i les limitacions que per raons de pressupost i organització tenen, de veure cada cop mes comerços tancats, locals vuits, en lloguer o venda, decideix a finals del 2017 posar-se a disposició dels dos caps de l’Ajuntament, davant de promoció econòmica i fires l’un i de la cultura de El Vendrell l’altre, disposat a fer suggeriments i ajudar a millorar tot allò que des de les experiències de mes de trenta anys es puges portar endavant sense cap interès ni econòmic, ni polític: la resposta van quedar en bones paraules “necessitem ajuda, demà o parlarem, tenim que fer-ho, ja ho farem......” es el resultat fins avui dos anys després.

Com aquet personatge, hem refereixo a en “Jaume” no pot estar quiet, per uns seriós i educat, per altres tendre, per uns conversador i extravertit, per altres tot lo contrari, inclòs mal encarat (segons diuen algunes veus)......., ha seguit col·laborant amb dos portals, de turisme i de cultura, i alguns projectes locals d’organització i promoció, va decidir el mes de març d’enguany obrir un mitjà d’informació, comunicació i promoció, un pon amb el nom de www.capital2020.cat, i donar un cop de ma a totes aquelles entitats, associacions, colles o emprenedors que necessitem mostrar-se dins i fora, promoure les seves activitats o aconseguir l’atenció d’altres cercles no habituals, fins i tot a la xarxa d’entitats catalanes a l’exterior, obert a tothom i a on es pugui parlar, escriure, trametre tot allò que interessa a la societat. “Sembla que aquet va esser el primer pecat del nostre personatge”.

El segon pecat i el mes gros, va ser volgué fer una crida i coordinar a diverses entitats de cultura popular, salut i socials per organitzar-les envers a una gran activitat, benefica i que tothom coneix “La Marató de TV3”. Si, ara la historia comença........

Un dia, veient la quantitat de petites accions, individualitzades activitats, i el esforç per elles des de els grups que les preparaven en El Vendrell, el nostre personatge va pensar (malpensar per alguns/es) si reunim a totes d’aquestes entitats, accions i activitats envers a un sol dia i lloc – el 15 de desembre-, amb un horari ample -de 10 del mati a 7 o 8 de la tarda-, que cada una sigui protagonista programat, podríem establir tota una jornada, millor organització, menor esforç individual i una extraordinària difusió conjunta. En els primers contactes tot semblava de interès per tothom, però, però, aquí comença lo que sembla un mal partit de futbol.........

22 d’octubre la proposta va a l’alcalde, si en Kenneth “bona” es la resposta, i passa la pilota a la Regidoria de Salut a càrrec de la Montse “una excel·lent persona i acollida” reunions van i venen, autoritzacions escrites per el us del logotip de l’Ajuntament com a suport o col·laboració, es parla de fer-ho al Pavelló Angel Guimerà per la seva capacitat i es procedeix a demanar la seva disponibilitat, sempre baix coordinació del protagonista Jaume i el bon ajut des de salut. Comencen les comunicacions per convidar a participar-hi a unes 150 entitats, colles i grups tant del Vendrell com de la Comarca, relacionades amb el àmbit de la cultura, salut i socials.

30 d’octubre, una trucada i demanen reunió des de la Regidoria de Cultura per el dia 5 de novembre 12:15. Molt amables tant Silvia Vaquero, com els demes a la reunió, en Rubèn d’Esports, i dues Àngels gestores culturals, omplen per mes de una hora de preguntes al nostra personatge, respecte a lo que es pretén fer amb La Marató, les referencies i el mitja de comunicació obert com element coordinador i difusió de l’activitat. D’entre tot, lo mes important, es que es necessita realitzar una instancia per sol·licitar oficialment a la Regidoria d’esports la cessió del Pavelló, però, però... si be o fa una persona (en Jaume), tindrà que pagar el lloguer i demes despeses per ordenances, -la solució- si la instancia va a nom de una entitat registrada, nomes hi haurà que pagar la neteja i alguna necessitat mes d’equipament. No faria falta aclarir que “La Marató” es una activitat sense ànim de lucre, benefica, que els diners recaptats per cada una de les entitats participant son entregats a la compte obert de CaixaBank-La Marató. Tot clar.

El mateix dia per la tarda, es proposa a Pere de L’Embarcada si esta disposat a fer-ho, obert totalment ajudar, a les 8 de la nit ho parl.la durant la junta de vocals i dia següent (7 de novembre), L’Embarcada presenta la instancia a l’Ajuntament sol·licitant la cessió del Pavelló Angel Guimerà, escenari i diversos equips i complements. El dia 14 de novembre des de la Regidoria d’esports es confirma la reserva per la organització de La Marató el dia 15 de desembre, saben sempre per part de tots, que la iniciativa i coordinació de l’activitat be del nostre personatge i l’equip de Capital2020.

Paral·lelament el dia 30 de octubre, Ana de La Ballaruga envia un correu en nom de les Afa’s/Ampa’s, i expressa que rebuda informació des de la Regidoria de Salut tenen l’interès de participar-hi, organitzant diversos tallers, xocolatada, et..... que sembla pensaven fer individualment.

L’ organització va endavant amb totes les propostes i es programen i realitzen reunions setmanals a l’Hotel d’Entitats -L’Eina, carrer Camí Reial, cada dimarts, 12, 19, 26 de novembre, 3 i 10 de desembre fins arribar a dia “D”. Cada cop es va avançant mes amb la agenda d’activitats i participants tan del Vendrell, com de Calafell, La Bisbal, Santa Oliva o Sant Jaume, propostes en procés des de Torredembarra, Arc de Barà, fins i tot des de Barcelona.

I comencen les puntades del partit...... Des de Cultura es comença a desinformar, a intentar enfonsar el projecte, a desacreditar al nostre personatge “Jaume”, aquell que sembla està interferint amb les grans tasques i projectes de la vila per les entitats culturals (tot lo contrari) fins hi tot a trametre tocs de advertència si es que no arriben a ser “amenaces encobertes”. És lògic i clar, dons part del teixit associatiu sobreviu per les mal abonades subvencions o pressupostos que els hi assignen des de l’Ajuntament.

Per tot això el nostre personatge es reuneix amb l’Alcalde, també amb la Regidora de Salut, intenta, demana, repetidament que des de Cultura parin i rectifiquin, axis s’ofereix els dies 20, 22 i 28 de novembre, en forma personal i/o per escrit.

El 27 a primera hora La Ballaruga i les Afa’s fan la tramesa de una nota de premsa per promoure totes les activitats decidides i programades per La Marató.

El 28 de novembre arriba el primer gol: Per las raons descrites i no buscar cap problema mes, l’amic Pere de L’Embarcada, “decideix retirar l’instancia i reserva del Pavelló”.

El mateix 28 per la tarda el segon: “reunides les Ampa/Afa participants i La Ballaruga, hem decidit deixar de donar suport” deia el correu.....

Greu error, qui donava suport a l’activitat i a cada una de les entitats es l’equip de Capital2020, que sense tenir res a veure amb el municipi, sense cobrar sous ni dietes posava a disposició el treball de la famosa “coordinació”, de la gestió per aconseguir patrocinadors de productes i serveis que es necessiten, de la organització, difusió periodística i promoció arreu, per aconseguir un gran esdeveniment amb espai per tothom, que sigues interesant per incloure uns minuts en el circuit de transmissió de TV3 i la presencia de Quim Masferrer, que sigues atractiu per un bon numero de mitjans de comunicació, la mateixa Radio i Televisió Vendrellenca, i com a final la “gran festa” a les 19:00 hores sigues per primer cop un acte conjunt, a on les entitats culturals, de salut, socials, autoritats i el mateix representant de CaixaBank, facin públic la recaptació de cada entitat i el gran total del Vendrell utilitzant aquella frase “la unió fa la força” i no tot lo contrari amics caganers i cagats.

I ara?????, dons no passa res. Tot segueix com sempre “Poble petit infern gran”, cadascú que ho reflexioni a la seva manera i tregui -si vol- conclusions. Per cert, el personatge que intenta fer quelcom que considera positiu, soc jo mateix, Jaume Rull.