El Camp de concentració amb dedicatòria.......

• Part de la Memòria democràtica a Catalunya (1931-1980)

• Exposició temporal en el Museu Deu

• El Vendrell (Plaça Nova 6)

• Visites fins al 29 de març de 2026

El Museu Deu obra la nova exposició temporal produïda pel Memorial Democràtic, una institució de la Generalitat de Catalunya que té per missió la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica a Catalunya (1931-1980). La iniciativa d’exposar la mostra al Vendrell ha estat de l’entitat Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme a Espanya, l’associació que agrupa els ex deportats republicans dels camps de concentració del nazis, així com els familiars i amics, tant dels supervivents com dels deportats assassinats als camps. L’exposició es podrà visitar sols fins al 29 de març de 2026.

El camp de concentració d’Agde va ser creat pel govern francès el 1939 per acollir refugiats de la Guerra Civil espanyola. La major part dels internats eren d’origen català, per aquest motiu es coneixia com el “camp dels catalans”.

La mostra està comissariada per Laia Arañó, doctora en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciada en Documentació en la especialització d’Informació i Sistemes Documentals per la Universitat Oberta de Catalunya. En el mateix acte, Arañó ha presentat el llibre El camp dels catalans. Agde en el sistema de concentracionari francès (1939-1940) per després oferir al públic assistent una visita comentada de l’exposició.

Amb aquesta mostra es pretén impulsar el coneixement sobre l’exili, en especial, l’internament dels exiliats republicans en camps de refugiats al sud de França. A través d’una identitat gràfica versàtil, que combina textos descriptius, documents gràfics originals i cites personals, l’exposició s’explica des de dos punts de vista: la documental i la testimonial.

Sinopsi - Descripció de l’exposició (1939-1942)

El 28 de febrer de 1939, el general Ménard, al càrrec de tots els camps francesos, notificava al prefecte del departament de l'Erau, la decisió de la ubicació i construcció a Agde d'un camp de concentració amb l'objectiu de traslladar fins a 25.000 refugiats republicans tancats als camps de les platges del Rosselló i alleugerir la càrrega econòmica que el departament dels Pirineus Orientals estaven assumint des de la seva arribada.

Unes setmanes més tard, arribaren els primers voluntaris espanyols que, dirigits per dues companyies d'enginyers procedents del camp de Sant Cebrià, començarien a construir el camp 1 i el 2 i poc més tard el 3, el que es coneixeria com a «camp dels catalans», on la majoria d'interns era d'origen català. Aquest camp va viure un procés de «catalanització» que el va fer diferent a la resta de camps del sistema concentracionari francès, on el sentiment de pertinença, de formar part del col·lectiu català a l'exili, va esdevenir decisiu per a la supervivència concentracionària dins la quotidianitat viscuda entre filferrades.