Sabies que?........

  • Narcís Monturiol i Estarriol, pioner de la navegació submarina, va néixer el 28 de setembre de 1819 a Figueres, ciutat al nord-est de Catalunya, en plena Costa Brava.

  • Cèlebre per la invenció del primer submarí tripulat i impulsat per una forma primerenca de propulsió autònoma amb un motor químic anaeròbic, anomenat Ictíneo.

  • Va ser un enginyer, intel·lectual, impressor, editor, pintor, polític i inventor català.

Narcís Monturiol i Estarriol, va ser un dels grans inventors relacionats amb el submarí, va néixer en el si d'una família d'artesans; el seu pare era boter (fabricant de barrils, també anomenats «botes»). Va actuar en la política, la ciència i la tècnica. Els seus principals projectes van ser el vaixell-peix o submarí amb el nom Ictíneo.

L’Ictíneo I

Narcís Monturiol, submarí Ictíneu I en el Museu Marítim de BarcelonaEn 1858, un cop aconseguits els primers fons, va presentar el seu projecte en un opuscle titulat El Ictíneo o barco-pez. El seu primer submarí, el Ictíneo I, va ser botat al Port de Barcelona el 28 de juny de 1859, i després d'una sèrie d'immersions en privat, va fer la seva presentació pública el 23 de setembre. Davant accionistes, premsa i públic en general va aconseguir fer navegar el vaixell completament submergit durant 2 hores i 20 minuts a una profunditat de 20 m, i fer-ho tornar a la superfície.

Les proves oficials es durien a terme al port d'Alacant el 7 de març de 1861, amb presència d'autoritats de la Marina; el govern d'Isabel II va nomenar a diverses comissions d'estudi amb vista a oferir un ajut a el projecte que mai va arribar, tot i l'entusiasme popular i el suport de les Societats Econòmiques d'Amics de l'País. Com a conseqüència, Monturiol va escriure una carta a l' ciutadania, animant una subscripció nacional, amb la qual va aconseguir 300.000 pessetes dels ciutadans espanyols. Amb el capital obtingut, es va constituir l'empresa La Navegació Submarina amb el projecte de desenvolupar l’Ictíneo II.

L’Ictíneo II

Atreure un cert interès de les altes instàncies militars. Aquest nou submarí, que estava dotat d'un sistema de propulsió anaeròbica, va ser botat al port de Barcelona el 2 d'octubre de 1864. Malgrat aquests èxits, el 1867 la seva companyia va fer fallida i, davant la falta de suport, Monturiol va decidir desmantellar el submarí i abandonar el projecte. Queden, però, els escrits editats durant el seu desenvolupament, i pòstum assaig sobre l'art de navegar per sota de l'aigua.

Narcís Monturiol, inventor del submarí Ictíneu

Vols conèixer la seva biografia i els altres invents?

Com aviem dit al inici, va néixer en el si d'una família d'artesans; el seu pare era boter (fabricant de barrils, també anomenats «botes»), i el negoci patern li va donar l'oportunitat de conèixer els procediments relacionats amb la impermeabilitat.

Va iniciar estudis de medicina a Cervera (Lleida), que va decidir abandonar i va cursar la carrera de dret a Barcelona, on es va llicenciar en 1845. En lloc d'exercir la seva carrera, va preferir dedicar-se en principi a la política, i més tard a la ciència i la tècnica. En un primer moment es va interessar pel socialisme utòpic, i en particular per les idees d'Étienne Cabet, amb el qual va mantenir correspondència.

Juntament amb Abdó Terradas, Anselm Clavé i Ceferino Tresserra es va convertir en un dels principals representants del corrent cabetiana a Espanya; en 1846 -any en què es va casar amb la seva dona Emilia i després aprendre l'ofici de caixista, va fundar una impremta des de la qual va divulgar els ideals icarians, en particular a través de la revista La Fraternitat (1847-1848), primera publicació periòdica comunista espanyola, a les seves pàgines va publicar una traducció a l'espanyol de la novel·la de Cabet Voyage et aventures de lord William Carisdall en Icarie (1840), com el Viatge a la Icària (1848) entre ell i el seu amic Francisco José Orellana, per impulsar posteriorment la creació d'una comunitat cabetiana a Barcelona, amb el nom de l'illa que va inspirar la novela.

També va fundar la revista “La Mare de Família” (1846), en la qual va difondre els aspectes més conservadors del comunisme igualitari de Cabet; i coeditar, amb Juan Landa, la sèrie Homes i dones cèlebres de tots els temps. La seva amistat amb Ildefons Cerdà el va portar a afiliar-se a el Partit Republicà i a exercir de redactor del Republicà.

Després de la Revolució de 1848, el govern va tancar La Fraternitat i Monturiol va haver d'exiliar a França. En 1849, acollit a una amnistia, va tornar per fundar una nova revista, El Pare de Família (1849-1850), amb el lema «instruís, moralitzeu-vos» destinada a elevar el nivell cultural de les classes desfavorides, però el govern li va impedir l'activisme editorial i va dirigir la seva atenció cap a la ciència i l'enginyeria, mentre per sobreviure va imprimir material educatiu. No obstant això, va tornar a reprendre la seva activitat editora en 1864 amb la publicació de l'Almanac democràtic, juntament amb Anselm Clavé.

Refugiat a Cadaqués a causa de les seves activitats polítiques, on es va guanyar la vida com a pintor, va observar la difícil i perillosa tasca dels recol·lectors de corall. Això el va portar a reflexionar sobre les possibilitats de la navegació submarina i, quan va tornar a Barcelona, al setembre de 1857 va organitzar, amb amics empordanesos, la primera societat comercial d'Espanya dedicada a l'explotació d'aquest tipus de navegació amb el nom de Monturiol, Font, Altadill i Cia., dotada amb un capital de 10.000 pessetes.

A partir de 1868 va tornar a l'activitat política. Com a membre de el Partit Federal, va ser diputat per Manresa a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola el 1873 i, poc després, nomenat director de la “Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre”, amb seu a Madrid, càrrec que va exercir durant els mesos que va perdurar el règim republicà i on va posar en pràctica un procés de la seva invenció per incrementar la velocitat de producció de paper adhesiu.

Altres invencions seves van ser:

  • Una màquina per fer cartipassos,
  • Una màquina per fer cigarretes (l'única que va patentar, l'1866),
  • Uns pinsos per a conills fets a partir de fusta de salze,
  • Un procediment de fabricació de sabó en fred,
  • Unes soles de sabates sintètiques,
  • Una cola líquida per a fusta,
  • Unes camises per a cilindres de motor,
  • Un betum per a sabates,
  • Velògraf o aparell destinat a l'obtenció de còpies d'un original escrit o dibuixat,
  • Un projecte d'un tramvia funicular per a Tarragona,
  • Un projecte per a dur a Barcelona les aigües del Ter,
  • Receptor giratori de vapor, i
  • Un sistema de conservació de carns, entre d'altres.

El 1882 encara va publicar el diari “El Anunciador Financiero”. Va morir l’any 1885, a els 66 anys, arruïnat i completament oblidat, a Sant Martí de Provençals, una antiga població actualment agregada a Barcelona, on als anys 1846-1847 un grup de cabetians catalans havien fundat una comunitat icariana. Va ser enterrat en el Cementiri Est de Barcelona.

Fonts: Enciclopèdia catalana/InventoseInventores/ Viquipèdia